Normativa i bones pràctiques per àmbits

Webs i TIC

Usos als webs, aplicacions per als mòbils, missatges mòbils, usos a les xarxes socials...

Les obligacions de la normativa

En termes generals, no hi ha cap normativa que obligui les empreses a disposar del web en llengua catalana. Tanmateix, els comerços que ofereixin productes adreçats a potencials consumidors catalans han de tenir disponibles, en el seu web i aplicacions, en català, els serveis d'atenció, contractes i altres documents de caràcter contractual, invitacions a comprar i pressupostos (art 128-1.2 de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya.

Això afecta especialment, per tant, els webs i aplicacions que disposin d'una botiga virtual on puguin comprar els consumidors catalans o bé els webs o aplicacions que informin de preus de productes vàlids per a establiments comercials situats a Catalunya. 

Propostes per a una bona pràctica

Pel que fa al web, plantegem diverses opcions per a les empreses que venen els seus productes o ofereixen serveis dins l'àmbit territorial de parla catalana: 

  • Lloc web monolingüe. Si el nostre àmbit d'actuació són sobretot les terres de parla catalana, o el producte està relacionat justament amb qüestions específiques d'aquest territori o de la seva cultura i llengua, és lògic que el web sigui monolingüe català. En aquest cas l'ús del .cat és especialment adient. 
  • Lloc web multilingüe. Aquesta és una forma molt emprada atès que l'actuació del nostre o nostres establiments pot abastar clients més enllà de l'àmbit territorial de parla catalana. En aquest sentit, és important de distingir el paper i l'ús de la llengua catalana depenent del públic al qual ens adrecem: 
    • En els webs corporatius o internacionals de les empreses (generalment, empreses grosses amb el domini .com) no sempre tota la informació és en les llengües dels territoris on es distribueix el producte. En aquests casos normalment es fa en una o en unes poques llengües d'ampli coneixement internacional, o en tot cas també en la llengua d'on és pròpia l'empresa. Per posar un exemple, una multinacional alemanya és possible que tingui el web principal en alemany i anglès, i que remeti a webs específics segons idiomes o països en les respectives llengües amb informacions diferenciades. Així mateix, una multinacional catalana tindria el web per exemple en català i anglès i remetria a pàgines específiques per països o idiomes. 
    • En els webs d'establiments o els webs específics per a països o per a comunitats lingüístiques concretes el tractament lingüístic tindrà en compte aquest àmbit local. Si el web és per a països, bé sigui per exemple amb el domini .es per a l'Estat espanyol o un altre web específic al qual ens remet a partir del web internacional, tenint en compte que l'empresa actua també en l'àmbit territorial de parla catalana, caldrà que en aquest .es hi hagi l'opció idiomàtica en català. 
    • Els webs específics amb el .cat són una bona manera de redireccionar directament a la versió amb l'opció en català, sense haver de fer cap tipus de tria. Així, en una mateixa opció del web en català hi podríem arribar de diverses maneres: des d'un web internacional, que ens remetria a una llista de llengües o països a escollir, des del web per a l'Estat espanyol (.es, per exemple), que ens deixaria escollir l'opció en català, o des del .cat, que ens portaria directament a la versió en català (tot i poder escollir posteriorment, si escau, altres opcions idiomàtiques des d'aquest mateix web).

· Cal ser especialment curós en el tractament lingüístic i la coherència davant del client, tot evitant barreges caòtiques de llengües dins un mateix web. Així, no només cal tenir present que existeixi una opció idiomàtica del web en català, sinó que aquesta sigui de fàcil accés per l'internauta i que pugui desenvolupar les tasques i obtenir la informació completa en aquesta llengua. També és important de no supeditar la versió catalana a la castellana en webs d'àmbit espanyol si el mercat català no és testimonial. Aquí hi ha diverses opcions: es pot fer una tria inicial de l'idioma, una detecció segons el territori amb l'idioma preferent corresponent, una detecció segons la llengua del navegador amb opció posterior de l'altra llengua, etc.

· Si disposem de perfils corporatius a les xarxes socials (Facebook, Twitter entre d'altres) adreçats als consumidors catalans, no podem oblidar l'ús del català. En aquest cas es pot optar per realitzar missatges multilingües o, preferiblement, crear un perfil propi per a les principals comunitats lingüístiques en què actua l'establiment comercial. 

· Cal no oblidar l'ús del català en les aplicacions mòbils. Si s'actua bàsicament dins el domini lingüístic de la llengua catalana és recomanable fer una sola versió de l'aplicació en llengua catalana.

Fes servir el català