Normativa i bones pràctiques per àmbits

Entitats bancàries i empreses d'assegurances

Les obligacions de la normativa

Les entitats bancàries i les empreses d'assegurances, a més de les obligacions pròpies de tot establiment comercial, tenen alguns deures específics:

  • Els documents privats civils i mercantils (contractes d'adhesió, normats, contractes amb clàusules tipus o amb condicions generals) s'han de fer en la llengua que esculli el client o, si és el cas, el que acordin les parts, i han d'estar a disposició immediata dels clients en exemplars separats en català i castellà (article 15.3 de la Llei de política lingüística i article 128-1.2 de la Llei del Codi de consum de Catalunya). Les empreses del sector financer i assegurador han de tenir disponibles en català, per exemple, els contractes de préstec i crèdit, els de rènting i lísing, els dipòsits i els contractes d'assegurances, incloses les assegurances mèdiques.
  • Els xecs, els pagarés, els talonaris i la resta de documents oferts per les entitats financeres a les persones consumidores, han de ser redactats, si més no, en català (article 15.5 de la Llei de política lingüística i article 128-1.2 de la Llei del Codi de consum de Catalunya). 
  • Tota la informació que les empreses d'assegurances posen a disposició del client s'ha de fer en la llengua oficial que esculli aquest, o si és el cas, la que acordin les parts (article 43 de la Llei estatal 26/2006 de mediació d'assegurances i reassegurances i article 128-1.2 de la Llei del Codi de consum de Catalunya).
  • Els consumidors tenen dret a rebre el contracte de la pòlissa d'assegurances en llengua catalana (article 15.3 de la Llei 1/1998 de política lingüística i article 128-1.2 de la Llei del Codi de consum de Catalunya).

Per a informació genèrica complementària consulteu els següents aparts:
Retolació i cartells
Atenció oral i escrita
Contractes, factures, rebuts i altres
Webs i Tic

Propostes per a una bona pràctica

Més enllà de l'acompliment de la llei, hauríem d'utilitzar el català en tots els documents i escrits adreçats a la persona consumidora: publicitat, retolació, fullets, plafons, ús oral i escrit, web...

Més enllà que els contractes, factures i la resta de documents en català estiguin a disposició del client de manera immediata, aquests haurien de ser oferts en català per defecte o en tot cas caldria facilitar l'opció de tria abans de lliurar-los. 

En els serveis automàtics i informatitzats (banca en línia, caixers automàtics, aplicacions per a dispositius mòbils) que existeixin en diverses llengües caldria procurar que el client no tingui dificultats per accedir a la versió en català. 

Fes servir el català