Normativa i bones pràctiques per àmbits

Retolació i cartells

Rètols i cartells exteriors i interiors, senyalitzacions, avisos escrits, rètols de seccions, rètols de preu, cartells d'ofertes, horaris, taulells d'anuncis...

Les obligacions de la normativa

Les senyalitzacions i els cartells i rètols de caràcter fix dels establiments comercials han de figurar com a mínim en català, així com els rètols de preus dels productes (article 32.3 de la Llei 1/1998 de política lingüística i l'article 128-1.2 i 211-5.1 de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya).

Així s'entén que els rètols d'activitat (com per exemple el rètol extern que ens indica el tipus d'establiment: joieria, restaurant, mobles, viatges...), com les llistes de preus i de serveis, les senyalitzacions, les indicacions (entrada i sortida, horaris, indicacions de seccions...) i tota la resta de senyalització fixa (no s'inclouen, doncs, cartells temporals, com la publicitat de temporada) han de ser com a mínim en català. Dins d'aquesta obligatorietat també s'inclouen els rètols d'informació del producte, aquells que se situen al costat del producte i n'indiquen les característiques i el preu.

Evidentment l'obligatorietat no afecta el nom de l'establiment, ja que aquest és una marca. Així, hi pot haver un rètol d'identificació amb una part genèrica (Restaurant italià) i una altra d'específica (Trastevere). La llei només afecta la part genèrica del nom de l'establiment. 

Quan parlem de senyalitzacions també s'inclouen els rètols de seguretat, bé siguin les informacions de sortida d'emergència, d'ús d'una mànega d'incendis o d'un extintor.

També han d'estar disponibles, com a mínim, en català totes aquelles informacions de caràcter fix adreçades als treballadors com ara les instruccions o les indicacions als vestidors o lavabos (article 36.4 de la Llei 1/1998 de política lingüística).

Hi ha obligacions diverses també en d'altres territoris de parla catalana:

  • Andorra: la llei andorrana va més enllà, i no només és obligatòria la retolació en català en els cartells fixos, sinó també en la resta i de manera preeminent Així ho estableix l'article 15 de la Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial del Principat d'Andorra i la Llei 12/2013 del comerç. (article 15 de la Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial del Principat d'Andorra).

Propostes per a una bona pràctica

  • Més enllà d'allò que estableix la llei, una bona pràctica en l'ús del català és que tots els cartells (fixos, variables, estacionals o, fins i tot, els avisos puntuals o plafons lluminosos d'anuncis i d'informació) siguin com a mínim en català.
  • Si emprem retolació o cartells bilingües o plurilingües, o bé doble o triple retolació o cartells en diverses llengües, procurarem sempre que el català hi aparegui en primer lloc i/o de forma preeminent. És important emprar la lògica i els criteris d'oficialitat com a llengua pròpia de manera que puguem fer útil el principi de subsidiarietat, segons el qual allò que es pugui indicar amb la llengua local no cal repetir-ho de manera redundant quan l'emprem al costat d'altres llengües si ja és àmpliament entès.

Fes servir el català