Normativa i bones pràctiques per àmbits

Publicitat

A la via pública, mitjans de comunicació escrits, mitjans radiofònics, televisions, webs, publicitat a la bústia...

Les obligacions de la normativa

Cal que la publicitat sigui en català si es tracta d'una invitació a comprar: un document, catàleg, prospecte, anunci..., on apareix sempre el preu del producte (Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, especificat tant en la definició d'invitació a comprar com a l'article 128.1.2; i article 32.2 de la Llei 1/1998 de política lingüística).

Si l'administració local així ho ha establert també caldrà fer en català tota la publicitat a la via pública. Segons els respectius reglaments municipals la publicitat en català a la via pública pot ser o no obligatòria, o obligatòria segons els formats publicitaris. Aquesta reglamentació es desprèn arran de l'aplicació de l'article 35.2 de la Llei de política lingüística. Cal, doncs, que l'empresa estigui especialment assabentada de les normatives municipals per tal d'acomplir la llei.

Hi ha obligacions diverses també en d'altres territoris de parla catalana:

  • Andorra: cal fer tota la publicitat en català, oral i escrita, quan aquesta es difon o es distribueix dins d'Andorra. Tota la publicitat comercial, els cartells, propaganda, prospectes, catàlegs, trameses publicitàries, anuncis -tant orals com escrits-, cal que siguin en català. En lloc secundari poden utilitzar-se expressions en altres llengües, sempre que ocupin una superfície inferior al redactat en català (article 15 de la Llei d'ordenació d'ús de la llengua oficial del 2000).

Propostes per a una bona pràctica

Més enllà d'allò que preveu la legislació:

  • Una bona pràctica en la publicitat a la via pública és emprar sempre, almenys, el català. Fins i tot, tenint en compte que el contingut del text publicitari generalment és senzill, podem optar per només fer-ho en català, cosa que no plantejarà cap problema de comprensió al receptor. 
  • En els casos dels fullets, catàlegs i prospectes a les bústies o establiments, si només es difonen a l'àrea lingüística catalana és recomanable fer-los en català, mentre que si es reparteixen també en d'altres àrees lingüístiques, en podem fer versions diferenciades o plurilingües, però en cap cas s'ha d'eliminar la versió catalana. 
  • En relació a la publicitat als mitjans de comunicació, la presència parcial o total del català del mitjà de comunicació serà un bon indicador per saber la conveniència d'emprar el català. No obstant això, encara que el mitjà sigui en una altra llengua, si els lectors resideixen dins l'àrea lingüística catalana, l'ús del català pot arribar a crear una percepció clarament positiva i de proximitat al consumidor.

Fes servir el català