Normativa i bones pràctiques per àmbits

Megafonia

Les obligacions de la normativa

Els establiments comercials que ofereixin serveis públics com ara els de transports, subministraments o comunicacions han de fer servir, almenys, el català en les comunicacions per megafonia (article 31.1 de la Llei 1/1998 de política lingüística).

En cas d'incompliment cal aplicar el règim sancionador previst a la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya.

Hi ha obligacions diverses també en d'altres territoris de parla catalana:

Andorra: a Andorra tota la megafonia dels establiments comercials oberts al públic ha de ser en català, llevat del cas que sigui un missatge de relacions internes adreçat a un grup lingüístic determinat diferent al català (article 21 de la Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial del 2000).

Propostes per a una bona pràctica

Una bona pràctica és que totes les informacions que es donen per megafonia a l'establiment comercial siguin com a mínim en català i com a llengua primera. Tot i així, es poden distingir tres tipus de missatges que es poden donar per aquest mitjà:

  • Missatges generalistes destinats a tots els clients o usuaris. La megafonia com a mínim hauria de ser en català. En general no hi ha necessitat d'utilitzar d'altres llengües llevat que ens vulguem adreçar a públics específics (en aquest cas, però, no deixarem d'utilitzar el català).
  • Missatges adreçats a un client concret (avisos, principalment) si sabem que no entén el català. Entenent que la llengua d'aquest client o usuari concret no és la catalana i que, fins i tot, pot desconèixer-la, és lògic doncs que emprem una altra llengua. Tanmateix, en ser un missatge públic, com a imatge de l'empresa és convenient de fer-ho també en català.
  • Missatges adreçats a treballadors, però que els clients o usuaris també senten. En aquest cas cal molta fidelitat en l'ús del català per megafonia, per no mostrar incoherències davant el client. Per tant, els missatges haurien de ser també en català.

Fes servir el català