Normativa i bones pràctiques per àmbits

Contractes, factures i documents diversos

Les obligacions de la normativa

Els establiments comercials han de disposar de tots els contractes, factures, documentació contractual en general, pressupostos, resguards de dipòsit o documents que hi facin referència o que en derivin, en català. Això inclou també la garantia dels productes, els contractes d'adhesió, els contractes amb clàusules tipus i els contractes normats (article 128-1.2 de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya). A més han d'estar a disposició immediata del client. Els comerços no poden esgrimir que no poden facilitar al consumidor el contracte o la factura en català o que per tenir-los el consumidor ha d'esperar-se més temps.

La vulneració dels drets lingüístics de les persones consumidores consten com a infracció: així ho recull l'apartat k de l'article 331-6 de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya. Les sancions pertinents queden recollides a l'article 333-1 de la mateixa normativa. Les obligacions pel que fa a contractes ja s'especificaven a l'article 15 de la Llei 1/1998 de política lingüística.

Hi ha obligacions diverses també en d'altres territoris de parla catalana:

  • Andorra: els contractes, les comandes, les factures, els pressupostos, els rebuts, els projectes i en general tota la documentació mercantil cal que sigui en català (article 22 de la Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial del 2000).

Propostes per a una bona pràctica

  • Més enllà de la plena presència del català, cal tenir en compte que la llei també obliga que estiguin a disposició del client de manera immediata. En aquest sentit és molt important que la versió en català sigui la lliurada per defecte (llevat que el client n'hagi demanada una altra). El client mai no s'ha de trobar en la necessitat de demanar la factura o el contracte en català.

Fes servir el català